Les persones que treballin amb menors han d'acreditar no haver estat condemnades per delictes sexuals

Es posa en marxa la llei de protecció de la infància i l'adolescència segons la qual els candidats a feines de tracte amb menors hauran d'aportar un certificat de penals.

No haver estat condemnat per delictes contra la llibertat sexual, tràfic, explotació o maltractament de menors serà requisit indispensable per desenvolupar una professió que impliqui contacte habitual amb nens i nenes (com ara monitor del lleure, personal de cuina,  professor, conductors de transport escolar, entrenador esportiu, pediatre,...), segons recull la Llei 26/2015 de protecció de la infància i l'adolescència aprovada pel govern espanyol el 28 de juliol. Amb aquesta finalitat, se sol·licitarà que el candidat a aquestes feines (ja siguin remunerades o voluntàries) aporti un certificat de penals.

La Llei pretén introduir canvis a la legislació espanyola per garantir als menors la mateixa protecció a tot l’Estat. Entre d’altres canvis, modifica la Llei Orgànica 1/1996 de Protecció del Menor, tot afegint-hi l’article 13, que estableix que serà requisit per a l’accés i exercici a les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors, el fet de no haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat, indemnitat sexual o el tràfic de persones.

Per acreditar-ho serà necessari que els candidats i candidates a una feina de l'àmbit d’actuació amb menors d’edat aportin un certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals. Aquest registre encara no existeix i l’executiu té un termini de sis mesos per posar-lo en funcionament des de la publicació de la llei. Fins llavors, s'especifica que aquesta acreditació l’emetrà el Registre Central d’Antecedents Penals.

Actualment, no existeix cap reglament que desenvolupi aquesta nova normativa, fet que obre la porta a molts interrogants. Algunes de les principals qüestions és si aquest certificat tindrà data de caducitat, si tindrà caràcter retroactiu amb el personal ja contractat o si el Registre Central d’Antecedents Penals, mentre no existeixsi el Registre Central de Delinqüents Sexuals, també emetrà informes negatius en el cas d’haver estat condemnat per altres qüestions no relatives a aquest assumpte. 

La idea de l'Executiu és reduir en la mesura que sigui possible la xifra de 3.364 menors que van ser víctimes d'abusos sexuals el 2013, última dada recollida en les estadístiques del Ministeri de Sanitat. La fórmula adoptada, segons fonts del Ministeri, ja funciona en altres països i evita al centre que ofereix la plaça haver de reunir informació personal sobre els candidats a una feina.

Extret de:http://www.e-colonies.cat/noticia/1132/persones/treballin/amb/menors/acreditar/haver/estat/condemnades/delictes/sexuals/&TA15

Caravana Teatral surt al diari de la mà del nostre coordinador d'estiu

Esdevenir autònoms amb l’energia dels altres

Núria Martínez @nuria_marfe

Article de la coordinadora de la nostra escola Adhara i Vicepresidenta del MCECC a la revista Estris:
http://www.estris.cat/ca/notices/2015/03/esdevenir-autonoms-amb-l-energia-dels-altres-623.php

A l’esplai, cada cop que dissenyem els objectius a treballar amb els infants o joves, apareix el fet de desenvolupar l’autonomia. Com a monitors, eduquem perquè infants i joves esdevinguin persones autònomes en les diferents esferes de la seva vida i, com a responsables d’esplai, seguim treballant per tal que els monitors siguin suficientment autònoms a l’hora de portar a terme la seva tasca.

Ara bé, què significa això? Ser una persona autònoma implica tenir capacitat per prendre decisions. Per fer-ho, però, un ha de tenir prou capacitat per analitzar l’entorn i escollir amb criteri, i alhora, assumir tant els riscos com les responsabilitats que se’n derivin.

L’educació en el lleure pot contribuir de manera clau en el desenvolupament de l’autonomia. A l’esplai cadascú és essencial i ens agrada oferir una atenció personalitzada, treballant paral•lelament la consciència de grup i de comunitat. Volem persones capaces d’autogovernar-se i decidir el seu propi camí, però, conscients que formen part d’una societat en la qual s’han de comprometre. Ser autònom no significa fer allò que un vol sense tenir present la resta. Ans al contrari, una bona autonomia s’hauria de desenvolupar tenint en compte els altres per construir plegats.

El lleure ens permet compartir petites experiències, sentiments, pors, èxits... És on aprenem a escoltar i valorar les opinions dels altres i al mateix temps a expressar les nostres. Tot plegat ens fa créixer i mica en mica anem forjant la nostra personalitat, construint una manera de veure i entendre el món gràcies al contacte amb els altres.

Conèixer-nos per treballar allò en què ens sentim més febles i fer-ho a través del grup.

La societat necessita persones autònomes capaces de prendre decisions amb responsabilitat i criteri i conscients que l’intercanvi amb els altres no és aliè en aquest desenvolupament personal.

Reforçant el compromís

Arcadi Oliveres

Economista i activista

 

L’educació en el lleure que trobem en els esplais i en els agrupaments escoltes es qualificada normalment com a aprenentatge informal. Certament ho és des del punt de vista de la seva estructura fonamentalment no reglada i no obligatòria, però és precisament per això que la seva vàlua és més gran.

Aquells que voluntàriament opten per aquest tipus de pràctiques educatives en surten, sens dubte, personalment i socialment reforçats. En primer lloc perquè tenen accés a un ampli coneixement de la societat i del seu comportament, que difícilment els hi resulta accessible amb els mitjans de comunicació convencionals. També, i en segon lloc, per les motivacions que, d’una manera natural, sorgeixen envers el servei als altres, a la implicació en responsabilitats col·lectives, i a l’assumpció de la coherència com a model de comportament.

En tercer lloc, i si tot va bé, del lleure educatiu n’hauran de sortir adhesions personals i de grup envers les opcions de vida que facin seva la no violència, la conservació de la natura, l’austeritat i la interculturalitat.

Finalment, una persona que hagi reeixit en aquest recorregut, entendrà el món com un espai i un temps en el que caldrà que practiqui la solidaritat, el consum responsable, l’estricta igualtat de classes i de gènere, la superposició del ser per damunt del tenir i la creença. Irrenunciable, de que les coses han d’anar, sempre i forçosament, cap a millor.

Extret de Revista Estris.cat
http://www.estris.cat/ca/notices/2015/03/reforcant-el-compromis-609.php

Quina emoció, anem de colònies!

Article de www.e-colonies.cat

Les colònies "són una meravellosa oportunitat per a identificar i aprendre a regular un munt d’emocions", diu l'escriptora Júlia Prunés, qui afegeix que, "en un entorn tan emotiu, l'aprenentatge està assegurat".

 

És fantàstic anar de colònies! És tan emocionant! Passar una nit, o més, fora de casa és tota una experiència que ens enriqueix i ens fa més grans!
Separar-nos de la família uns dies i sortir de la nostra zona de confort ens fa més autònoms i responsables i ens permet descobrir habilitats que desconeixíem. Així és, també, com desenvolupem l’autoestima i l’autonomia emocional tan importants per sentir-se bé amb un mateix i amb els altres.
La convivència ens permet reforçar vincles entre els infants i entre infants i educadors (mestres, caps, monitors/es), gaudir del treball en equip i aprendre a resoldre conflictes des del respecte, l’empatia i l’assertivitat.
També són una meravellosa oportunitat per a identificar i aprendre a regular un munt d’emocions; fins i tot, abans de marxar. Il·lusió, eufòria, curiositat, angoixa, por, enyorança, còlera, alegria, satisfacció, vergonya, frustració... emocions de tot tipus que formen part de la nostra vida i que ens cal saber gestionar.

Tot plegat fa de les colònies un recurs molt potent per a treballar l’Educació Emocional, tant a l’escola com en el lleure infantil i juvenil. Un procés en què la implicació de la família és també fonamental; per exemple, ensenyant-los a preparar-se la motxilla tots sols i així ser més autònoms o també, quan cal, ajudar-los a superar les pors que els angoixen i que a vegades els poden portar a no voler anar de colònies.

 

 

En guardo molts bons records, de quan jo anava de colònies! I és que, quan les experiències s’acompanyen d’emoció, el record queda fixat. L’aprenentatge és molt més efectiu quan hi ha emoció; i, en un entorn tan emotiu com ho són les colònies, està assegurat!

   

 

 

 

 

Júlia Prunés publicarà la primavera del 2015 el quart conte de la Berta (Ed. Omniabooks). Sota el títol “Quina emoció! La Berta se’n va de colònies”, l'obra aprofundirà en la identificació i la regulació emocionals al voltant d’unes colònies. La publicació es farà realitat gràcies a una campanya de micromecenatge a través de Verkami.

L'Escola Pia de Catalunya i la classe de religió

Comunicat que ens arriba des de la web d'Escola Pia

1. L'Escola Pia de Catalunya és una institució que des de sempre ha valorat i ha donat importància a l'educació del fet religiós, en tant que element inherent a tot ésser humà, independentment de les creences personals.

2. Dimecres dia 25 de febrer, va sortir publicat al B.O.E. el nou «Currículo de la enseñanza de Religión Católica de la Educación Primaria y de la Educación Secundaria» i el de Batxillerat.

3. Ja fa anys que l'Escola Pia de Catalunya ha fet opció per l'ensenyament del fet religiós des d'un enfocament no confessional, aportant als alumnes les eines necessàries per comprendre què és el fet religiós, de quina diversitat està conformat i de quina manera es pot viure des de la llibertat i el respecte.

4. Aquesta opció ens permet:

• Ser inclusius, evitant separar els alumnes en funció de les seves preferències religioses o les de les seves famílies.
• Educar en el pluralisme, promovent el diàleg entre les diverses creences i no creences, en un marc de convivència.
• Afavorir la motivació dels alumnes en relació a una matèria que fàcilment es pot viure com a realitat allunyada, quan no negativa.
• Empoderar els alumnes davant el fet religiós per tal que s'hi relacionin des de l'esperit crític, evitant tota mena d'integrismes (creients i no creients).
• Capacitar els alumnes perquè puguin donar raó de la seva opció davant el fet religiós.

5. L'experiència d'aquests anys de treball ha estat molt positiva i valorada tant pels alumnes com per les famílies i els educadors. La nostra voluntat és seguir amb aquesta opció, sense tancar-nos a millorar-la sempre que sigui per motius educatius i que ajudin els alumnes a ser ciutadans lliures, autònoms i responsables.

6. Amb caire voluntari i fora de l'horari lectiu, l'escola ofereix als alumnes i a les famílies, espais de reflexió i celebració, entesos com un camí d'amistat que ajudi, els qui en formen part, a créixer com a persones obertes i compromeses amb els altres i amb el món, tot reflexionant sobre la vida a partir dels valors de l'Evangeli, treballant per la construcció d'un món més just seguint la proposta i el projecte de Jesús.