Tens la joia amagada a les muntanyes i als rius, tens la pau de les estrelles i el silenci del sol.
Els ocells que tu empares m'ho han dit...

divendres, 28 de març del 2014

Crònica de l'acte institucional dels 50 anys per Manel Bagunyà


20 de març de 2014

Avui he dinat amb la Queta, feia temps que ens ho  devíem. Hem començat a fer memòria, a recordar... ha estat el pròleg d’una gran festa.

Tots estàvem convocats a l’Escola Pia de Balmes per celebrar l’acte institucional del cinquantè aniversari de Colònies Jordi Turull. Més d’una hora abans ja s’estaven fent tots els preparatius: l’escenari i la fotografia de la Vall, presidint l’acte, en Xavi Metzger afinant la guitarra, i una pila d’antics monitors i també els actuals duent els seus records per exposar a les taules preparades per l’exposició. En poca estona, les espatlleres del gimnàs han estat folrades i acolorides d’antics cartells, fotografies, fulards, també alguns quadres ja emmarcats fa molt de temps... S’han de demanar més taules ja que s’ha fet curt. Entre les curiositats puc destacar-hi un cactus “seient de sogra”: me’l vas regalar en acabar la tanda era petit així (ho indica), ja té uns quaranta anys; la meva manta dels focs de camp, regal dels monitors; la primera samarreta oficial; un rebut de pagament que el mateix interessat guarda com un tresor...  en Monti ha dut una maleta plena: moltes coses que porto les vaig recollir quan, en fer el trasllat de les oficines, anaven a la bossa d’escombraries.

Abraçades i petons a dojo! Noi, no has canviat gaire! Bufa, no podia faltar! Ostres, que contenta que estic! Com passa el temps, sembla ahir que corríem per Pineta! Tot feixuc arriba, ben emocionat, en Tomàs, el nostre cuiner, amb la fidel Carme. L’Esteve Pujol, el meu mestre de colònies; fèiem junts les terceres tandes, al final del mes d’agost. Els monitors actuals queden badant en veure les espontànies alegries i rialles dels que van entrant al pati de l’escola.

Ens costa seure per començar l’acte, quan intentes fer-ho descobreixes una altra persona que necessites saludar, agrair... L’Araceli amb la filla que fa 15 anys vaig batejar... L’Edna, l’actual responsable, inicia l’acte. Fa les salutacions als presents: General dels escolapis, també el Provincial, el Director de Joventut de la Generalitat...

Jo estic seient a un costat, escoltant. Sento una corrent d’aire: és en Paco Martínez Soria que arriba esbufegant amb el seu hàbit del Císter i seu al meu costat. Fa gaire que heu començat? On és el General?
En Xavi Metzger canta una cançoneta del cd Pineta canta 3. El presentador ens anuncia l’Esteve Pujol com a un nen de la primera tanda, cosa que el fa sentir ben jove: fa una divertida i amena explicació de les aventures d’aquelles tandes inicials: agraeix al P. Joan Trenchs la seva iniciativa, al P. Joan Farràs les seva bonhomia, a la gent de Bielsa la seva acollida...

Esperava l’actuació del Grup Bauxa però no és possible, la seva mare ha agreujat la seva malaltia: en Xavi ens canta el Rock de Pineta.

El presentador anuncia la meva intervenció dient: és la persona que ha estat més anys treballant a la Colònia. Calculo i penso que deu tenir raó. M’han demanat cinc minuts. L’Edna em va assenyalant el seu rellotge, no sé el temps que fa que estic parlant. Finalitzo amb una agraïments, que no puc acabar. Estic content i emocionat.

Acaba l’acte el General que ens diu: penseu que són els nois els que us eduquen, ells fan que milloreu sempre la vostra feina, la vostra dedicació.

Manel Bagunyà