20 de març de 2014
Avui
he dinat amb la Queta, feia temps que ens ho
devíem. Hem començat a fer memòria, a recordar... ha estat el pròleg
d’una gran festa.
Tots
estàvem convocats a l’Escola Pia de Balmes per celebrar l’acte institucional
del cinquantè aniversari de Colònies Jordi Turull. Més d’una hora abans ja
s’estaven fent tots els preparatius: l’escenari i la fotografia de la Vall,
presidint l’acte, en Xavi Metzger afinant la guitarra, i una pila d’antics
monitors i també els actuals duent els seus records per exposar a les taules
preparades per l’exposició. En poca estona, les espatlleres del gimnàs han
estat folrades i acolorides d’antics cartells, fotografies, fulards, també
alguns quadres ja emmarcats fa molt de temps... S’han de demanar més taules ja
que s’ha fet curt. Entre les curiositats puc destacar-hi un cactus “seient de
sogra”: me’l vas regalar en acabar la
tanda era petit així (ho indica), ja té uns quaranta anys; la meva manta
dels focs de camp, regal dels monitors; la primera samarreta oficial; un rebut
de pagament que el mateix interessat guarda com un tresor... en Monti ha dut una maleta plena: moltes coses que porto les vaig recollir
quan, en fer el trasllat de les oficines, anaven a la bossa d’escombraries.
Abraçades
i petons a dojo! Noi, no has canviat gaire! Bufa, no podia faltar! Ostres, que
contenta que estic! Com passa el temps, sembla ahir que corríem per Pineta! Tot
feixuc arriba, ben emocionat, en Tomàs, el nostre cuiner, amb la fidel Carme. L’Esteve
Pujol, el meu mestre de colònies; fèiem junts les terceres tandes, al final del
mes d’agost. Els monitors actuals queden badant en veure les espontànies
alegries i rialles dels que van entrant al pati de l’escola.
Ens
costa seure per començar l’acte, quan intentes fer-ho descobreixes una altra
persona que necessites saludar, agrair... L’Araceli amb la filla que fa 15 anys
vaig batejar... L’Edna, l’actual responsable, inicia l’acte. Fa les salutacions
als presents: General dels escolapis, també el Provincial, el Director de
Joventut de la Generalitat...
Jo
estic seient a un costat, escoltant. Sento una corrent d’aire: és en Paco
Martínez Soria que arriba esbufegant amb el seu hàbit del Císter i seu al meu
costat. Fa gaire que heu començat? On és
el General?
En
Xavi Metzger canta una cançoneta del cd Pineta
canta 3. El presentador ens anuncia l’Esteve Pujol com a un nen de la
primera tanda, cosa que el fa sentir ben jove: fa una divertida i amena
explicació de les aventures d’aquelles tandes inicials: agraeix al P. Joan
Trenchs la seva iniciativa, al P. Joan Farràs les seva bonhomia, a la gent de
Bielsa la seva acollida...
Esperava
l’actuació del Grup Bauxa però no és possible, la seva mare ha agreujat la seva
malaltia: en Xavi ens canta el Rock de
Pineta.
El
presentador anuncia la meva intervenció dient: és la persona que ha estat més anys treballant a la Colònia.
Calculo i penso que deu tenir raó. M’han demanat cinc minuts. L’Edna em va assenyalant
el seu rellotge, no sé el temps que fa que estic parlant. Finalitzo amb una
agraïments, que no puc acabar. Estic content i emocionat.
Acaba
l’acte el General que ens diu: penseu que
són els nois els que us eduquen, ells fan que milloreu sempre la vostra feina,
la vostra dedicació.
Manel Bagunyà